|
 |
|
|
|
|
| 1. ENTREVISTA DEL TRIMESTRE |
|
|
|
 |
Sr. Isaac Sanromà
President de la Cambra de
Comerç de Reus |
|
|
|
 |
Quins aspectes destacaria del paper que desenvolupa la Cambra de Comerç de Reus?
Les Cambres de Comerç, i la de Reus en particular, actuen sota un marc legal concret que els dóna, d’una banda la seva raó de ser, - la defensa global de l’economia d’un territori- , i de l’altra unes funcions público-administratives àmplies però definides, que són les que han d’executar. Cada Cambra actua en aquest àmbit adaptant-se a les particulars característiques del seu territori.
En el cas de la Cambra de Reus, la demarcació de cinc comarques de la seva competència és una de les menys desenvolupades de Catalunya. Feta exclusió del Baix Camp, la resta de comarques arrosseguen dèficits sócio-econòmics importantíssims. En aquest sentit, la Cambra s’ha fixat com objectiu servir especialment al desenvolupament de comarques com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o la Conca de Barberà, algunes de les quals estan iniciant un camí d’apropament a les zones més riques del territori però que encara tenen un llarg recorregut per endavant.
|
|
|
D’aquí la insistència de la Cambra en aspectes bàsics per al futur d’aquesta terra: la millora de les infraestructures (ferrocarril d’interior, connexió amb l’aeroport, xarxa secundària de carreteres, xarxa de gas, recs, etc.), la creació de pols de riquesa autòctons, la captació d’inversions, la formació empresarial en origen. Tot això en col·laboració amb els ens locals i amb les escasses, però actives, entitats representatives dels empresaris, massa oblidats, d’aquestes comarques.
A quin nivell es troba la internacionalització de les empreses del territori? És difícil per a una petita i mitjana empresa obrir-se al mercat estranger?
Si bé totes les empreses, per petites que siguin, autònoms inclosos, han de fer el seu plantejament davant la creixent internacionalització econòmica, no totes elles, per tamany i per capacitat operativa, poden entrar a gestionar polítiques actives de comerç exterior. A partir de la llarga tradició comercial reusenca, tenim la sort de comptar a casa nostra amb un coneixement adquirit en matèria d’internacionalització que ens dóna un plus en relació a altres zones del país. Per això, Reus i el seu entorn acullen una significada concentració d’empreses que, sense cap por, treballen habitualment amb la Unió Europea o amb tercers països des de fa molts anys.
Com és notori, les cambres de comerç tenen, per tradició i, més recentment, per obligació legal, una especial vocació pel comerç exterior, sent en aquesta matèria referent al territori. Es vocació de la Cambra de Reus apretar en aquest apartat de l’acció corporativa, de manera que, qualsevol empresa de la zona amb possibilitats reals de tenir una presència internacional activa, no deixi d’intentar-ho per manca d’assessorament, d’informació o de suport.
La Cambra promou missions comercials i grups d’exportació per ajudar a les petites empreses a operar en els mercats exteriors. Fins a quin punt és positiu fomentar el treball en equip entre les PIMES de la zona per donar-se a conèixer a l’exterior?
No és gens fàcil obtenir èxit en les operacions de cooperació empresarial. Ens falta costum i potser ens sobren individualismes. Més difícil és fer-ho en empreses d’un territori proper, tal com ens hem trobat quan plantegem, per exemple, la creació de grups de compra. Malgrat tot, la Cambra ha desenvolupat i promou grups d’exportació amb incentius de l’administració, per actuar, durant un període inicial en un determinat país. La clau aquí és que, tot i ser d’un mateix sector, les empreses no siguin concurrents i millor si són complementàries. Això ens porta casi bé sempre, com hem dit, a que les empreses del grup siguin de molt diversos indrets del territori català.
Quin és el paper de la Cambra respecte la situació actual del comerç local?
El paper actiu de la Cambra en favor d’un comerç integrat en el teixit urbà a les ciutats i d’un equipament comercial mínim als pobles de la demarcació, penso que no admet dubte. Estem convençuts que l’aposta pel comerç urbà és la més beneficiosa per la reversió dels beneficis que genera a casa nostra, pel manteniment de la vida als pobles i a les ciutats i per la pervivència d’un model convivencial mediterrani de qualitat que ens és propi.
La Cambra va impulsar, fa més de quaranta anys, les primeres campanyes de promoció del comerç de Reus (“Reus, shopping centre”), va ser la gestora i la “inventora” del pla de dinamització del comerç signat l’any 1998, participa i coordina la dinamització comercial de Montblanc, Cambrils, Montroig-Miami, l’Hospitalet de l’Infant, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Flix, Gandesa, Batea, la Fatarella, Horta de Sant Joan i, més recentment, ha posat en solfa l’AIE de promoció del centre de Reus i ha obtingut de l’Ajuntament de Reus una compensació pel comerç urbà per la instal·lació del centre comercial de la Fira.
Com veu el futur econòmic de les comarques que engloba la Cambra de Comerç de Reus?
Com he remarcat a l’inici, tenim per davant un llarg recorregut de millora econòmica en totes les nostres comarques d’interior. L’escassa demografia d’aquests territoris fa que, en general, no solament no s’en parli, si no que tant sols s’hi pensi.
Cada vegada està més arrelada la creença en l’important que és conservar les privilegiades condicions de vida i naturals de les que gaudim en aquestes comarques. Aquesta és la clau per assentar el creixement de sectors bàsics com el turístic, però també l’element diferencial per atraure i generar implantacions industrials i de serveis sostenibles. Es aquí on les comarques d’interior poden ser el complement ideal al Baix Camp, sempre que se’ls hi doni un mínim elemental d’infraestructures de comunicació que avui no tenen.
El panorama empresarial al territori ha experimentat canvis molt importants en els últims anys. Quins considera que han estat els més significatius?
El que ha variat en relació a fa a tant sols una dècada és que, al meu entendre, l’esperat desenvolupament de la zona del camp, com a segon motor econòmic de Catalunya, ja no és un anhel, si no tota una realitat. Això ens situa en problemàtiques ben diferents de la dels vuitanta o del noranta. Ara podem afinar a l’hora d’intentar dissenyar el creixement, ens podem proposar l’excel·lència en determinats sectors, podem encaixar les peces de la qualitat de vida i el dinamisme de les nostres empreses.
Per aquesta raó neixen iniciatives com la del Pla Estratègic de la mesa sócio-econòmica del Camp i per això ens cal activar el Pla Territorial Parcial, sempre que aquest es faci amb la participació dels agents de veritat del territori.
Quins són els reptes de futur de la Cambra?
El primer que ha de fer una cambra de comerç és complir el que la societat li ha encarregat a través de les lleis i de l’altra normativa que regula les nostres corporacions. Intentant destil·lar quina és la nostra funció principal, quina és la síntesi de l’encàrrec que vàrem rebre fa 120 anys, m’atreviria a dir que aquesta és la promoció econòmica de la nostra demarcació, cinc comarques que conformen un territori privilegiat des de molts punts de vista.
Quan baixes al territori de les accions concretes, aquesta descripció sintètica de “què fan les cambres?”, es converteix en una pràcticament infinita relació d’accions que es poden englobar en dos grans àrees: la defensa dels interessos de les empreses i els serveis directes a les empreses. Us asseguro que les cambres fem moltes coses en els dos àmbits i que moltes empreses en gaudeixen directament en benefici del progrés de la nostra zona. Ara bé; ens és materialment impossible estar permanentment donant resposta individual a les 22.700 empreses de la nostra demarcació territorial. Ni el pressupost anual, a la ratlla del milió d’euros, ni la capacitat operativa de la Cambra ho permeten.
Per això, un dels primers reptes que ens plantegem els gestors que ens vàrem incorporar el passat mes de juny al govern de la Cambra, és fer que totes les nostres empreses tinguin sempre present què és la Cambra, què fa, quin benefici en trec i com puc accedir, si és el cas, als seus serveis. En aquesta línia el Ple de la Cambra ha dissenyat una ambiciosa potenciació de l’apartat de comunicació amb les empreses amb la que volem assolir aquest objectiu bàsic. |
|
|
| 2. Actualitat socioeconòmica |
 |
|
|
LA DIFICULTAT COM A ESTÍMUL
Antonio Cancelo analitza a Cinco Días la diferència entre els executius que s’encongeixen davant els problemes, llençant pilotes fora, i els que es creixen davant les dificultats. El secret està en saber gestionar-ho.
Tots els directius amb alguna experiència saben perfectament que les coses mai ocorren exactament tal i com es pretén i que les dificultats no anticipades originen sorpreses desagradables que, si tenen alguna importància, poden obligar a modificar l’agenda de treball prevista.
En la cultura de cada directiu ha d’estar assumit el fet que periòdicament apareixeran elements estranys, circumstàncies complexes i imprevistes que trastocaran l’ordre esperat y que reclamaran respostes específiques immediates.
Els directius que se sentin superats pels imprevistos, que fugin de la seva obligació, estaran en una situació anímica poc propícia per elaborar solucions que permetin resoldre la qüestió plantejada. Analitzar el fet no desitjat en termes de just o injust, és una pèrdua de temps. Buscar culpables tampoc soluciona el problema.
Però també hi ha qui troba en les dificultats un estímul afegit. Són aquelles persones que quan es troben davant de situacions difícils i inesperades posen en funcionament totes les seves facultats, conscients de que en aquells moments han de recórrer a totes les eines que estiguin al seu abast. Si no es presenta la situació negativa acompanyada de propostes de superació, es corre el risc de generar en l’organització un pessimisme que dificultarà el funcionament d’altres àrees en principi alienes a l’efecte no desitjat.
Els directius més experimentats han dissenyat, com a part d’un comportament madur, la capacitat per a encaixar cops mantenint en tot moment el domini de sí mateixos i, en conseqüència, tota la seva capacitat de reacció. No importa la justícia o injustícia de l’esdeveniment, no té la menor transcendència trobar culpables, l’únic important és no malgastar energies per a donar resposta a l’imprevist, que inevitablement succeirà per molt encertada que sigui la gestió de l’empresa. La gestió de l’inesperat és un atribut que s’ha de cultivar al llarg de tota la vida.
Diari Econòmic Cinco Días. Dossier Directivos. Formació y empleo. 15 i 16 de juliol de 2006.
ISO i el Pacte Mundial preparen una norma de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
L’Organització Internacional de Normalització (ISO) i l’Oficina del Pacte Mundial de les Nacions Unides (UNGCO), han arribat a un acord per a impulsar la seva col·laboració en el desenvolupament de la futura norma-guia ISO 26000 sobre Responsabilitat Social. Aquest acord servirà per a que aquest document estigui alineat amb els deu principis de gestió del Pacte Mundial, que es refereixen a drets humans, drets laborals, protecció mediambiental i anticorrupció. La ISO 26000 no serà una norma certificable per tercera part, ja que inclourà directrius i no requisits que hagin de complir les organitzacions.
L’objectiu d’aquest document, la publicació del qual està prevista pel primer trimestre de 2009, és proporcionar una guia pràctica que permetrà a tot tipus d’organitzacions, independentment del seu tamany i activitat aplicar, de forma eficaç, els criteris de Responsabilitat Social en tots els àmbits de la seva activitat.
L’acord entre Nacions Unides i ISO reforça l’estreta col·laboració que l’Organització Internacional de Normalització manté amb el Pacte Mundial, el programa de les Nacions Unides en què estan involucrades unes 3.700 companyies i organitzacions socials de més de 100 països.
En la redacció i definició de la ISO 26000 està treballant un grup de treball especialitzat en RSC, format per més de 320 experts representants de 61 països membres d’ISO, així com 34 organitzacions internacionals públiques i privades, inclosa la UNGCO.
Espanya participa en l’elaboració d’aquesta norma a través d’AENOR, que lidera el grup de treball integrat per 20 països i que té com a objectiu apropar els treballs del comitè internacional als països de parla hispana.
Diari Econòmic Cinco Días. 4 de desembre de 2006.
ESTRÈS LABORAL
El passat 9 de novembre va tenir lloc a Reus la Jornada sobre “Estrès Laboral” organitzada per Mas Carandell, Tarraco Prevenció i CEPTA. La Jornada s’inclou en el “Cicle de Jornades pel Desenvolupament Econòmic i Cohesió Social” i va comptar amb la participació de la Diputació de Tarragona, el Pacte Territorial per l’Ocupació de les Comarques de Tarragona i amb la col·laboració de Reddis Unión Mutual.
La jornada pretenia oferir una visió global dels factors que influeixen en el risc psicosocial, a més d’identificar les conductes i les conseqüències físiques, emocionals, socials i organitzacionals que provoquen l’estrès.
Va quedar clar que l’existència de grups de risc davant aquesta dolència de tipus piscosomàtic, produïda per les exigències de la societat actual, sobretot amb relació a l’àmbit laboral, han facilitat la difusió i popularització d’un terme amb el qual es defineix una situació de desequilibri substancial entre la demanda i la capacitat de resposta de l’individu, sota condicions en les que el fracàs davant aquesta demanda, té importants conseqüències realment percebudes. En aquestes situacions, un dels mecanismes de resposta, és la lluita o la fugida. La fugida en l’àmbit laboral és l’absentisme, que juntament amb les baixes laborals, són uns índex de la repercussió de l’estrès en la organització.
|
|
| 3. Aquest trimestre al Mas Carandell |
|
|
|
Cicle de jornades per al desenvolupament econòmic i la cohesió social
- Jornada: Dones i mercat de treball, 27 de febrer de 2007
- Seminari: Gestió d’ajuts al desenvolupament (FEFE)
Altres jornades previstes, en col·laboració amb entitats del territori:
- Ocupació autònoma : reptes i dificultats
- La formació continuada com a motor de desenvolupament
Novetats cursos
- El nou pla general de comptabilitat
- La reforma comptable i les NIC
- Administratiu polivalent per a PIMES (Programa Sefed)
- Instal·lador electricista (Aula Mentor)
- Electrònica digital (Aula Mentor)
Més informació: http://www.imfe.org/agenda/llistat_agenda.php?operacio=8&a=2007&trimestre=1 |
|
| 4. Esdeveniments d’interès |
|
|
|
FIRES
1er SALÓN INTERNACIONAL “HOMELAND SECURITY”, HOMSEC 2007
Data: Del 9 al 12 de Gener de 2007
Lloc: Pabellón de Cristal del Recinto Ferial de la Casa de Campo
Organització: Equipo de Seguridad y Crisis, SL
Més informació: www.homsec.es
FITUR Feria Internacional de Turismo
Data: Del 31 de Gener al 4 de Febrer de 2007
Lloc: Fira Madrid
Organització: IFEMA / Feria de Madrid
Més informació: www.fitur.ifema.es
FERIA INTERNACIONAL DE ENERGÍA Y MEDIO AMBIENTE
Data: Del 28 de Febrer al 2 de Març de 2007
Lloc: Feria de Madrid
Organització: IFEMA / Feria de Madrid
Més informació: www.genera.ifema.es
BNF Barcelona Negocios & Franquicias
Data: Del 15 al 17 de març de 2007
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.salonbnf.com
MAQUITEC, La Fira Industrial
Data: Del 20 al 24 de Març de 2007
Lloc: Recinte firal
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.maquitec.com
CHEMBIO FINLAND - Laboratory products, biotechnology, chemical industry
Data: Del 27 al 29 de Març de 2007
Lloc: Helsinki Fair Centre (Helsinki - Finlandia)
Organització: Suomen Messut - The Finnish Fair Corporation
Més informació: http://www.finnexpo.fi
TUROGE - International Oil and Gas Exhibition and Conference
Data: Anfa Altinpark Expo-Center (Ankara – Turquia)
Lloc: Del 27 al 29 de Març de 2007
Organització: ITE Group Plc
Més informació: http://www.ite-exhibitions.com
SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME I OCI A CATALUNYA
Data: Del 12 al 22 d’Abril de 2007
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.saloturisme.com
CONGRESSOS
3GSM WORLD CONGRESS
Data: Del 12 al 15 de Febrer de 2007
Lloc: Fira Barcelona
Organització: FIRA DE BARCELONA
Més informació: www.firabcn.es |
|
| 5. Ajuts al desenvolupament empresarial |
|
|
|
ICEX- PLA D’IMPLANTACIÓ A L’ EXTERIOR
Organisme atorgant: ICEX
Termini de presentació: Fins al 31 de desembre de 2006
Més informació: www.icex.es
VII Premio «Mejor Empresa Alimentaria Española», en su edición 2006.
Organisme atorgant: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación
Termini de presentació:14 de febrer de 2007
Descripció: Este premio busca el reconocimiento de las empresas agroalimentarias españolas, que desde diferentes aspectos de la economía han destacado en diferentes áreas vinculadas al sector de la alimentación, en el año 2006.
Més informació: http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2006/19811&txtlen=1000
Programa Torres Quevedo
Organisme atorgant: Ministerio de Educación y Ciencia
Termini de presentació: Fins al 21 de maig de 2007
Descripció: Subvenció per potenciar projectes d’investigació industrial, de desenvolupament tecnològic o d’estudi de viabilitat previ mitjançant la subvenció de la contractació de doctors i tècnics especialitzats.
Més informació: http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=torresq&id=51
Centre per al Desenvolupament d'Empresa – CDE
Organisme atorgant: DG Relacions Exteriors - (Comissió Europea)
Termini de presentació: Vigent fins a nova regulació.
Més informació:
http://www.copca.com/ct/financament:EXPORT
http://www.copca.com/ct/financament:ExportCont/financament:CDE
CDTI - Projectes de recerca industrial concertada (PIIC)
Organisme atorgant: CDTI
Termini de presentació: Vigent fins a nova regulació.
Descripció: El CDTI només recolza projectes viables tècnicament i econòmica, però no exigeix garanties reals a l'empresa promotora per la concessió dels préstecs.
Més informació: http://www.cdti.es/
Ajuts del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (2004-2007)
Organisme atorgant: Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per la Societat de la Informació.
Termini de presentació: ----
Descripció: Ajuts per a la realització de projectes i actuacions d’Investigació i Desenvolupament (I+R+I) dins l’àrea de les tecnologies de la societat de la informació, per l’enfortiment del sector industrial TIC.
Més informació: http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/01/pdfs/A42430-42430.pdf
|
|
| 6. Novetats de legislació |
|
|
|
Data: 6 de novembre de 2006
Títol: ORDRE ARP/512/2006, per la qual s'incrementa la quantia dels ajuts per al foment de l'artesania alimentària a Catalunya, les denominacions d'origen protegides, les indicacions geogràfiques protegides, les denominacions geogràfiques, les especialitats tradicionals garantides de Catalunya, la producció integrada i la producció agrària ecològica i de la marca de qualitat alimentària, convocats per l'Ordre ARP/179/2006, d'11 d'abril.
Enllaç: http://www.gencant.net/diari/4754/06300025.htm
Data: 21 de novembre de 2006
Títol: ORDRE TRI/539/2006, de 9 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre TRI/366/2006, de 14 de juliol (DOGC núm. 4682, de 24.7.2006), que modifica l'Ordre TRI/142/2006, de 23 de març (DOGC núm. 4607, de 4.4.2006), que aprova les bases reguladores dels incentius a la reorientació d'activitats productives per a empreses fortament exposades a la competència internacional i obre la convocatòria per a l'any 2006.
Enllaç: http://www.gencat.net/eadop/imatges/4765/06306033.pdf
Data: 22 de novembre de 2006
Títol: ORDRE PTO/544/2006, de 13 de novembre, per la qual es fa pública la convocatòria per a l'atorgament d'ajuts a persones físiques i jurídiques titulars d'autoritzacions de transport públic per carretera per al foment de les condicions de seguretat i la incorporació de noves tecnologies i millores mediambientals.
Enllaç: http://www.gencat.net/eadop/imatges/4766/06314070.pdf
|
|
| 7. Enllaços d’Interès |
|
|
| 8. Bústia |
|
|
|
|
| |
 |
Informació al lector
Si desitges deixar de rebre e-Mascarandell
rectificar o modificar les teves dades pots
fer-ho enviant un correu a : correu@imfe.org |
|
|
|
|
Vull subscriure’m
Fes click aqui |
|
|
|
|
Horari d’atenció al Public:
De dilluns a dijous de 9 a 14 h.
i de 16 a 19h.
Divendres de 8,30 a 15 h. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En el cas de no veure la pàgina correctament fes clik aquí |
|
