|
 |
|
|
|
|
| 1. ENTREVISTA DEL TRIMESTRE |
|
 |
Com neix el projecte RèCOP, Restauracions Arquitectòniques? Amb quins objectius es va crear?
RèCOP neix l’any 1994 per una necessitat d’autoocupació. Després d’haver estudiat durant tres anys al taller de pedra de la primera promoció de l’Escola Taller de Mas Carandell (1989-1991), a l’acabar els estudis vaig treballar durant un any fora de Catalunya en una empresa de restauració. Al tornar, i davant la realitat que a les nostres comarques no hi havia empreses que es dediquessin a aquest sector, l’any 1993, conjuntament amb dues sòcies (també exalumnes de l’Escola-Taller), vàrem crear l’empresa Stauros, amb molt pocs recursos econòmics però amb moltes ganes de treballar.
Sortosament, l’arquitecte Joan Figuerola ens va fer confiança i ens donà la primera feina a l’interior de l’església de Santa Coloma de Queralt.
|
|
|
A finals de l’any 1994, i per diverses raons personals de les meves companyes de feina, vàrem dissoldre Stauros i sola vaig iniciar l’aventura de RèCOP, amb la qual, novament amb l’encoratjament de Joan Figuerola i l’ajuda de Charo Romano (directora de l’Escola Taller), vàrem iniciar les obres de restauració de la façana principal de l’església de Santa Maria de Montblanc.
Quin és el seu àmbit d’actuació?
RèCOP té bàsicament quatre àmbits d’actuació:
- Restauració i/o recuperació de façanes anteriors a 1950, en què s’intervé sobre materials com els revestiments de calç, esgrafiats, pintura decorativa, pedra, totxo manual, etc.
- Restauració i conservació de béns immobles de caràcter monumental: esglésies, conjunts arqueològics, etc.
- Rehabilitació (recuperació funcional) d’edificis amb valor patrimonial.
- Rehabilitació de façanes d’edificis de menys de quaranta anys (intervencions especialitzades sigui per la magnitud o per la dificultat tècnica d’execució).
Quin paper juga RèCOP en la preservació del patrimoni?
RèCOP sempre ha pretès aportar, en la mesura del possible, el seu interès, entusiasme i experiència en les intervencions de restauració.
Amb els anys hem anat incorporant i alhora formant nous professionals, utilitzant noves tècniques, metodologies i materials en aquest sector tan especialitzat com és el nostre. Hem buscat per damunt de tot el respecte i la preservació del nostre patrimoni, lluitant sempre per aconseguir una bona qualitat d’intervenció i alhora una rendibilitat econòmica, la qual cosa ens ha permès aconseguir la classificació K7E, que és la màxima que atorga el Ministerio de Industria a les empreses de restauració que intervenen en el patrimoni
Per quin moment passa el sector de la construcció al Camp de Tarragona?
El sector de la construcció, pel que fa a obra nova (promoció residencial), ha entrat en un cicle decreixent o, dit d’una altra manera, ha deixat de créixer en els percentatges en què ho havia fet en aquests últims anys per les raons per tots conegudes (augment del preu del diner, preus de venda molt elevats, saturació del mercat, etc.).
Pel que fa específicament al nostre subsector (restauració i rehabilitació), els cicles de creixement i decreixement no són tan acusats: és força més estable, amb corbes de creixement continuat, per la qual cosa el cicle actual econòmic no ens afecta en excés.
Amb quins problemes i amb quins avantatges es troben actualment les constructores del Camp de Tarragona?
Opinant exclusivament sobre el sector en què treballa RèCOP, el problema més important és la manca de mà d’obra especialitzada. L’avantatge, tenint en compte el territori, és que aquest és molt ric en patrimoni i que amb els anys s’ha anat incrementant la preocupació i sensibilitat envers la seva preservació.
Quins són els seus objectius a mitjà termini?
A mitjà termini els objectius de l’empresa s’orienten cap a la millora de l’estructura pròpia, després de tretze anys de creixement important.
Com influeixen les actuacions de RèCOP en el desenvolupament turístic de Catalunya?
Per la tipologia de la nostra activitat, estem estretament relacionats amb el sector turístic. La preservació i posada en valor del nostre patrimoni contribueix indubtablement a la promoció del nostre territori.
Com a dona emprenedora, quins obstacles ha hagut d’afrontar per tirar endavant el seu projecte?
Com a emprenedora, he hagut d’afrontar els mateixos obstacles que qualsevol home o dona que ha creat una empresa: dificultats de finançament, aprenentatge continuat, adquisició d’experiència a través de l’error/encert, solitud, angoixes, etc.
Com a dona, dins un sector encara molt masculí com és el de la construcció, he de dir que en aquests anys no he percebut obstacles evidents per aquest fet. Com a anècdota, en els primers anys el fet que hi hagués una dona al davant de RèCOP creava sobretot curiositat.
Animo, doncs, els emprenedors i sobretot les dones emprenedores a ser valentes, tirar endavant els seus somnis i tenir molt present que les empreses que tiren endavant són aquelles en què preval per damunt de tot la qualitat i la seriositat, independentment del gènere de qui les dirigeix. |
|
|
| 2. Actualitat socioeconòmica |
 |
|
|
ELS AUTÒNOMS TINDRAN DRET A L’ATUR AL 2009 SI COTITZEN UNS 30 EUROS MÉS
Els autònoms disposaran d’un matalàs econòmic si es veuen obligats a tancar el seu negoci. El nou estatut, que va entrar en vigor el passat 12 d’octubre, reconeix el dret a la prestació d’atur, petició històrica d’un sector format per més de tres milions de persones a tot l’Estat espanyol. Per això s’haurà de cotitzar més (uns 30 euros al mes, segons les primeres estimacions) i esperar almenys fins al 2009 per rebre les primeres prestacions. El text regula una figura fins ara a la ombra: la de l’autònom dependent, que treballa per una sola empresa, però cotitza pel seu compte.
Els autònoms constitueixen un col·lectiu dispers i heterogeni que a partir d’ara comptarà amb un marc de drets i deures. Una de les principals novetats de l’estatut fa referència a l’atur. El fracàs d’un negoci no haurà de suposar la pèrdua total d’ingressos per l’autònom. Segons els primers càlculs, els autònoms haurien d’incrementar la seva cotització mensual en uns 30 euros de mitjana. A més, hauran de mantenir aquest nivell durant almenys un any, a l’igual que els treballadors per compte aliena.
L’estatut també presenta novetats pels autònoms dependents. Amb la finalitat de protegir més aquest col·lectiu (autònoms els ingressos dels quals depenen en un 75% d’una empresa), s’obliga a aquesta companyia a signar un contracte en el qual es fixin les condicions de treball. Tindran dret almenys a 18 dies laborables de vacances a l’any i a organitzar la seva jornada i, en cas de litigi, podran ser indemnitzats si l’empresa prescindeix d’ells sense una causa justificada.
Amb l’estatut, tots els autònoms hauran de cotitzar per estar coberts per malaltia (fins ara era voluntari). També serà obligatori pels autònoms dependents i per les ocupacions de risc, el pagament per accidents laborals.
En cas de maternitat i embaràs, les mares i pares podran gaudir del permís remunerat en més supòsits que els actuals. Fins ara, s’havia d’acreditar una cotització mínima de 180 dies. Amb la nova regulació, es podrà cobrar amb menys temps treballat sempre que s’incrementi el pagament a la Seguretat Social.
Amb el nou estatut, els autònoms podran contractar als seus fills menors de 30 anys, un límit d’edat que regeix només pel primer contracte; una vegada en nòmina, podran continuar com assalariats encara que superin els 30. Aquest nou dret posa fi a una antiga reivindicació del sector, que en bona part es nodreix de la família per a treure endavant el negoci. Fins ara, els familiars havien de registrar-se també com autònoms. L’objectiu d’aquestes restriccions era evitar que un autònom donés d’alta als seus fills sense que aquests treballessin, amb la única finalitat de comprar una prestació d’atur o generar drets de pensió. Només hi podran accedir, en cas de necessitar-ho, els descendents que visquin fora de la llar i demostrin la seva independència econòmica. Si viuen a casa, no tindran dret a l’atur.
A Catalunya, un 17,3% dels treballadors són autònoms
A Catalunya, els autònoms representen un 17,3% de la població activa, segons l’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Situació dels autònoms a Catalunya. Pel que fa al perfil d’aquests treballadors, l’informe diu que el 31,1% estan al capdavant d’una empresa amb més personal contractat, i el 62,4% ho fan com autònoms sense cap persona contractada.
Pel que fa a la distribució per branques d’activitat, el 63,1% ho fan al sector serveis, un 16,2% a la construcció, a la indústria un 12,6% i a tasques relacionades amb l’agricultura i la pesca un 8,1%.
Fonts: El País. 8 d’octubre de 2007
Món Empresarial. Setembre 2007.
EL NOU PLA GENERAL DE COMPTABILITAT ENTRA EN VIGOR L’1 DE GENER
El Consell de Ministres ha aprovat recentment ambdós Reials Decrets que desenvolupen la Llei de reforma i adaptació de la legislació mercantil en matèria comptable. Es tracta del Pla General de Comptabilitat i del Pla General de Comptabilitat per a pimes, que entraran en vigor l’1 de gener de 2008.
Amb aquestes dues aprovacions, el Govern completa l’harmonització de la legislació mercantil espanyola en matèria comptable a la regulació internacional amb base a la normativa de la Unió Europea.
Amb ambdós plans comptables s’aconseguirà una lectura homogènia i comparable dels estats financers de les empreses espanyoles, sense que això els hi suposi cap cost. D’aquesta manera les pimes, que representen el 96% del teixit empresarial espanyol, comptaran amb un pla específic que simplificarà les seves obligacions comptables.
Des de 2005, els comptes anuals consolidats que elaboren las societats que tenen valors admesos a negociació en un mercat regulat es formulen segons les normes internacionals de comptabilitat adoptades por la UE. La resta de les empreses, però, continuava aplicant la normativa espanyola.
L’objectiu de la reforma comptable, és evitar la dualitat existent i aconseguir que els comptes de les empreses espanyoles siguin homogenis per a permetre la seva comparació amb la resta de societats de la UE.
La reforma s’ha dut a terme de manera que els canvis en la legislació mercantil no suposin un cost fiscal per a les empreses i per aquest motiu s’han efectuat les modificacions pertinents a l’Impost sobre Societats. La nova regulació comptable tampoc implica canvis en els règims fiscals especials per a les pimes (declaració per mòduls i estimació directa).
El nou Pla General de Comptabilitat manté la mateixa estructura que l’actual, en vigor des de 1990. D’aquesta manera, es facilita l’aplicació dels nous criteris comptables, ja que la norma a la que substitueix es d’ampli coneixement pels usuaris.
Segueix tenint la imatge fidel com a objectiu dels comptes anuals, si bé en relació amb aquests s’incorporen dos nous documents: l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu. En la comptabilització de les operacions s’ha d’atendre a la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica. Respecte als criteris de valoració, s’incorpora el valor raonable i el cost amortitzat.
A més, cal destacar altres novetats en el nou pla: el fons de comerç no s’amortitzarà, sense perjudici de la obligació de portar a terme les oportunes correccions valoratives en cas de deteriorament; els instruments financers es valoraran en funció de la gestió que d’ells es vagi a realitzar i es contempla el tractament comptable que ha d’aplicar-se en les operacions de cobertura comptable; i s’estableix la regulació comptable de les combinacions de negocis (operacions en les quals una empresa adquireix control d’un o varis negocis), determinant l’aplicació amb caràcter general del mètode d’adquisició.
Per últim, s’inclouen noves exigències d’informació a la Memòria Anual, en línia amb les normes europees, el que afavoreix una major transparència de la informació comptable de les empreses espanyoles.
Pla per a pimes
Per la seva part, el pla comptable per a pimes recull els continguts del Pla General de Comptabilitat relacionats amb les operacions realitzades amb caràcter general per les pimes i simplifica els criteris de registre, valoració i informació a incloure a la memòria.
Als instruments financers s’elimina el criteri de valoració a valor raonable i es simplifica el criteri de valoració d’actius arrendats en leasing des del punt de vista de l’arrendatari. A més, als comptes anuals desapareix la obligació de confeccionar l’estat d’ingressos i despeses reconeguts.
Tot i la proximitat de l’aplicació de la nova normativa comptable, es preveu l’aprovació d’una pròrroga especial perquè les pimes que no estiguin preparades s’adaptin al Nou Pla. A més a més, s’espera un nou sistema comptable més simplificat per a les microempreses, que afectarà a aspectes relacionats amb el registre, la valoració en l’Impost de Societats i les operacions d’arrendament financer.
Fonts: Cinco Días. 16 de novembre de 2007.
Indicador de Economía. Octubre 2007.
L’ENERGIA SOLAR, UNA CONTRIBUCIÓ AL FRE DEL CANVI CLIMÀTIC A NIVELL LOCAL
La implantació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables constitueix un repte per a la societat d’avui en dia. Concretament, una d’aquestes fonts, el sol, tot i ser molt abundant a les comarques tarragonines és encara poc aprofitada.
A Catalunya es reben uns 4 kWh/m2/dia, valor mig al territori, tenint en compte les variacions en funció de l’època de l’any i la comarca. Aquesta radiació pot ser aprofitada de diverses maneres, ja sigui de forma passiva per disminuir les necessitats de climatització dels edificis, o de forma activa, per escalfar l’aigua o produir electricitat. D’aquesta manera es poden distingir:
- Sistemes passius. Arquitectura bioclimàtica.
- Sistemes actius. Energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica.
L’arquitectura bioclimàtica consisteix en el disseny d’edificis que tinguin en compte l’entorn (sol, vegetació, vent, etc.) i l’ús de materials i tecnologies apropiades per tal de maximitzar l’eficiència en la utilització dels recursos naturals que ofereix l’emplaçament. Els aspectes constructius més importants que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar un edifici són l’emplaçament (altitud, orografia, clima, existència de masses d’aigua propers, etc.), la forma i orientació, l’aïllament tèrmic, la climatització i la il·luminació natural.
L’energia solar tèrmica consisteix en l’aprofitament de l’energia del sol per produir calor que es pot aprofitar per la producció d’aigua calenta sanitària o per calefacció. Tots els sistemes solars de producció d’aigua calenta sanitària funcionen amb el mateix principi: un captador transforma la radiació solar en calor que s’utilitza per a l’escalfament de l’aigua d’un dipòsit. L’energia solar queda emmagatzemada per a la seva utilització en qualsevol moment del dia o de la nit.
Per fer-nos una idea, normalment, són necessaris d'1 a 2 m2 de captadors solars per escalfar 100 litres d’aigua. Per exemple, una família de quatre a sis persones pot triar un equip individual de 4 m2 de captadors i 250 litres d’acumulació. Amb una utilització normal, aquest equip serà suficient per cobrir més de la meitat de les necessitats anuals d’aigua calenta sanitària de tota la família i evitarà cada any l’emissió a l’ambient de més d’una tona de CO2, principal responsable de l’efecte hivernacle.
Finalment, l’energia solar fotovoltaica consisteix en la conversió de la radiació solar en electricitat. Aquesta tecnologia d’aprofitament de l’energia solar té un camp d’aplicació molt ampli: des de la utilització en productes de consum, com ara rellotges i calculadores, fins a l’electrificació d’habitatges, tot passant per les senyalitzacions terrestres i marítimes, les comunicacions o l’enllumenat públic.
Un sistema de subministrament elèctric autònom basat en la transformació fotovoltaica de l’energia solar està format pels equips necessaris per tal de produir, regular, acumular i transformar i, de vegades, quantificar l’energia elèctrica. Els seus components essencials són: plaques fotovoltaiques, suports de les plaques, regulador, bateries, ondulador, sistemes de protecció i comptadors.
Un exemple que tenim proper és la Central d’energia solar fotovoltaica del nucli de Llaberia (Tivissa), la qual amb una potència instal·lada de 18 kWp, subministra energia elèctrica a 47 habitatges, alhora que proporciona l’energia necessària per als serveis comuns d’enllumenat públic i aigua potable.
Més informació:
- Energías Renovables- Revista sobre energies renovables: www.energias-renovables.com
- Greenpeace: www.greenpeace.es
- Institut Català d’Energia (ICAEN): www.icaen.net
LA GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
És una realitat el fet de que la Prevenció de Riscos Laborals està arrelant amb força dintre del nostre sistema empresarial i econòmic.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 31/1995 i del seu posterior desenvolupament en el Reial Decret 39/1997, s’està intentant implantar un sistema d’integració de la prevenció de riscos dins de la gestió global de qualsevol empresa. I és precisament en aquest punt on tots hem de prendre consciència de la importància del tema.
La integració de la prevenció en tots els nivells jeràrquics de l’empresa precisa una col·laboració, una consciència, una voluntat, però per sobre de tot, ha de fer transmetre la evident realitat de què tot això desemboca en una millor situació a nivell de seguretat i salut dels treballadors, i que a la llarga repercuteix en un major increment dels beneficis empresarials.
Totes les organitzacions a qui afecta aquesta activitat han d’eradicar la falsa idea de què la Prevenció de Riscos només suposa un simple tràmit burocràtic, destinat a complimentar i signar tota una sèrie de documents, que normalment acostumen a romandre desats a un armari i que només són emprats tan bon punt reben el requeriment d’una inspecció de treball o la visita d’un Tècnic de Prevenció. La implicació de la idea i de la voluntat d’una autèntica gestió responsable i segura ha d’anar molt més enllà de “suportar el suplici” d’aquests esdeveniments per part dels responsables empresarials d’aquesta tasca als qui cal fer entendre plenament el sentit que comporta la nostra feina i als qui hem de tractar de fer-los-ho comprendre sota la base de la nostra professionalitat i saber.
Des dels comerços i negocis més modestos, passant per les petites i mitjanes empreses ja dotades amb un volum de recursos humans i logístics de major importància, fins arribar a les grans empreses i multinacionals sectorials, que abasten tots els sectors i àrees de negoci, cal fer-los prendre consciència de la necessitat de gestionar la Prevenció de Riscos d’una manera íntegra, completa i activa.
L’engegada de tot aquest procés ha de ser previsible i ha de passar per emprendre tota una sèrie d’accions prèviament planificades i ordenades.
Abans de res caldrà identificar i avaluar els riscos que no s’han pogut eliminar, caldrà implantar un programa de formació destinat als treballadors de l’empresa i que faci referència als perills als quals estan sotmesos en relació al treball que desenvolupen.
Tot seguit caldrà dur a terme una activitat de seguiments periòdics, on els Tècnics de Prevenció haurem d’analitzar les possibles situacions de risc i proposar mesures preventives que hauran de ser satisfetes per l’empresari.
També s’hauran de realitzar les oportunes revisions mèdiques periòdiques de tots i cadascun dels treballadors de les diferents empreses. Cal remarcar a l’empresari la necessitat que té de saber si el treballador és apte, o no, per desenvolupar la feina encomanada. Serà a partir d’aquest punt on s’hauran de prevenir possibles situacions de risc a fi de preservar la salut de les persones. Aquesta activitat, no obstant, s’ha d’emprendre amb la cura i sensibilitat suficients per tal de no vulnerar el dret a la intimitat dels propis afectats.
En definitiva, la Prevenció de Riscos Laborals s’ha d’incorporar en totes les àrees de treball i nivells jeràrquics de les empreses i això implica, per sobre de tot, una voluntat de col·laboració per part de tothom.
Eloi Rull Gras
Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals
|
|
| 3. Aquest trimestre a Mas Carandell |
|
|
|
JORNADES
Cicle de jornades per al desenvolupament econòmic i la cohesió social
Les jornades previstes en el primer trimestre de 2008, versaran sobre la qualitat a les empreses alimentàries i sobre la formació professional i l’ocupació.
TALLERS I SEMINARIS
Tallers i seminaris sobre com aplicar el sistema de bonificacions per finançar la formació a l’empresa
Dates a concretar (febrer i març).
Seminari I+D
Dates a concretar (febrer i març).
CURSOS ORGANITZATS PER MAS CARANDELL
- Responsable de logística i compres.
- Taller de recursos per a la persona emprenedora: La gestió comercial de l’empresa.
- Negociació i resolució de conflictes.
- Com realitzar amb èxit les presentacions en públic.
- Gestió del temps.
- Comptabilitat pràctica informatitzada.
- Qualitat agroalimentària.
- PRL - Higiene Industrial.
- PRL – Ergonomia.
- Novetats Comptables: El nou Pla General Comptable i les NIC.
- Com dissenyar el pla de formació a l’empresa.
- Auditories internes en prevenció de riscos laborals.
- Especialització en administrativa de personal.
CURSOS COFINANÇATS PER A TREBALLADORS/ORES (del Consorci de la Formació Contínua
a través del CEPTA)
- Access.
- Català nivell B1 (bàsic 1).
- Nòmines i Seguretat Social.
Més informació: http://www.imfe.org/agenda/llistat_agenda.php... |
|
| 4. Esdeveniments d’interès |
|
|
|
FIRES I EXPOSICIONS
DEUBAU - Fira Monogràfica Internacional de la Construcció
Data: Del 8 al 12 de gener de 2008
Lloc: Essen (Alemanya)
Organització: Messe Essen
Més informació : www.messe-essen.de
FITUR – Fira Internacional de Turisme
Data: Del 30 de gener al 3 de febrer de 2008
Lloc: IFEMA (Madrid)
Organització: IFEMA
Més informació : www.fitur.ifema.es
FIMA – Fira Internacional de la Maquinària Agrícola
Data: Del 12 al 16 de febrer de 2008
Lloc: Feria de Zaragoza
Organització: Feria de Zaragoza
Més informació: www.fima-agricola.com
GENERA 08 – Fira Internacional d’Energia i Medi Ambient
Data: Del 26 al 28 de febrer de 2008
Lloc: IFEMA (Madrid)
Organització: IFEMA
Més informació: www.genera.ifema.es
SICUR 08 – Saló Internacional de la Seguretat
Data: Del 26 al 29 de febrer de 2008
Lloc: IFEMA (Madrid)
Organització: IFEMA
Més informació: www.sicur.ifema.es
EXPOOPTICA 2008 – Saló Internacional d’Òptica i Optometria
Data: Del 29 de febrer al 2 de març de 2008
Lloc IFEMA (Madrid)
Organització: IFEMA
Més informació: www.expooptica.ifema.es
ALIMENTARIA’08 - Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes
Data: Del 10 al 14 de març de 2008
Lloc: Fira de Barcelona
Organització: Fira de Barcelona
Més informació: www.alimentaria-bcn.com
BNF – Barcelona Negocios & Franquicias
Data: Del 3 al 5 d’abril de 2008
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.salonbnf.com
EXPOAVIGA 2008 – Saló Internacional de la Tecnologia Ramadera
Data: Del 15 al 18 d’abril de 2008
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.expoaviga.com
SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME I OCI A CATALUNYA
Data: Del 17 al 20 d’abril de 2008
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira Barcelona
Més informació: www.saloturisme.com
CONGRESSOS
GSMA Mobile World Congress
Data: De l’11 al 14 de Febrer de 2008
Lloc: Fira Barcelona
Organització: Fira de Barcelona
Més informació: www.mobileworldcongress.com |
|
| 5. Ajuts al desenvolupament empresarial |
|
|
|
CONVOCATÒRIA D’AJUDES PER A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES DE RECERCA, EN EL MARC DEL VI PLA NACIONAL DE RECERCA CIENTÍFICA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA 2008-2011
Organisme atorgant: Ministeri d’Educació i Ciència.
Termini de presentació: 11 de gener de 2008.
Descripció: Resolució de 26 de novembre de 2007, de la Secretaria d’Estat
d’Universitats i Recerca, per la qual es convoquen ajudes per a la
realització de projectes de recerca, programes d’activitat
investigadora i accions complementàries dins del Programa Nacional de Projectes de Recerca Fonamental, en el marc del VI Pla Nacional
de Recerca Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica
2008-2011.
Més informació: http://www.boe.es/boe/dias/2007/11/30/pdfs/A49344-49370.pdf.
PROGRAMA DE RECOLZAMENT A LA INNOVACIÓ DE LES PETITES I MITJANES EMPRESES (INNOEMPRESA): RÈGIM D’AJUDES I SISTEMA DE GESTIÓ
Organisme atorgant: Ministeri d’Indústria, Turisme I Comerç.
Termini de presentació: 31 de desembre de 2007.
Descripció: L’objectiu del programa Innoempresa és el recolzament de la
innovació i la competitivitat de les petites i mitjanes empreses
mitjançant la realització de projectes en els àmbits tecnològic,
organitzatiu i de gestió empresarial.
Més informació: www.boe.es/boe/dias/2007/02/02/pdfs/A04816-04820.pdf.
Línia ICF-COPCA
Organisme atorgant: ICF i COPCA.
Termini de presentació: 31 de desembre de 2007 o abans si s’exhaureixen els fons.
Descripció: Línia de préstecs per a la internacionalització de les empreses catalanes.
Més informació: www.icfinances.com.
CRÈDITS NEOTEC
Organisme atorgant: CDTI. Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial.
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
Termini de presentació: Convocatòria contínua.
Descripció: Finançament per a la creació i consolidació de noves empreses de
base tecnològica.
Més informació: www.neotec.cdti.es.
AJUDES DEL PLA NACIONAL DE RECERCA CIENTÍFICA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (R+D+I 2004-2007) A LA PART DEDICADA AL FOMENT DE LA RECERCA TÈCNICA PER A PROJECTES CIENTÍFICO-TECNOLÒGICS SINGULARS I DE CARÀCTER ESTRATÈGIC
Organisme atorgant: Ministeri d’Educació i Ciència.
Termini de presentació: 31 de desembre de 2007.
Descripció: Ajuts financers per a la realització de projectes científico-
tecnològics singulars i de caràcter estratègic en el marc dels
Programes Nacionals. Podran ser objecte d’ajuts els projectes
científico-tecnològics singulars i de caràcter estratègic que estiguin
constituïts per subprojectes i actuacions que es realitzin conforme a
les següents tipologies:
: - Projectes de recerca industrial.
- Estudis de viabilitat tècnica previs a activitats de recerca industrial
o de desenvolupament.
- Projectes de desenvolupament tecnològic.
- Accions complementàries.
Més informació: www.boe.es/boe/dias/2007/01/18/pdfs/A02619-02656.pdf |
|
| 6. Novetats de legislació |
|
|
| 7. Enllaços d’Interès |
|
|
| 8. Bústia |
|
|
|
|
| |
 |
Informació al lector
Si desitges deixar de rebre e-mascarandell
rectificar o modificar les teves dades pots
fer-ho enviant un correu a : correu@imfe.org |
|
|
|
|
Vull subscriure’m
Fes click aqui |
|
|
|
|
Horari d’atenció al públic:
De dilluns a dijous de 9 a 14h
i de 16 a 19h.
Divendres de 8,30 a 15h. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En el cas de no veure la pàgina correctament fes clik aquí |
|
